Exercicis — Model Entitat-Relació

Recull d'exercicis de la unitat UD02 — Anàlisi. El model E/R, organitzats per temes i ordenats, dins de cada apartat, per dificultat creixent.

Apartat	Tema	Contingut
1. Entitats	Identificació d'entitats	Trobar les entitats en diversos escenaris.
2. Atributs	Identificació d'atributs	Trobar els atributs de cada entitat.
3. Relacions	Identificació d'interrelacions	Trobar les relacions entre entitats.
4. Disseny complet de diagrames E/R	Disseny integral	Escenaris complets per a dibuixar l'esquema E/R.
5. Generalitzacions i especialitzacions	Model EER	Identificar i dissenyar jerarquies.
6. Anàlisi de requeriments	Fase d'anàlisi	Guions d'entrevista amb el client.

1. Entitats

Vegeu l'apartat 2.1 Entitats dels apunts.

L'objectiu d'esta activitat és identificar les entitats del model E/R en diverses situacions del món real. Trobeu, en els enunciats següents, les entitats del model.

1.1 Hospital Sant Socors

A l'hospital de Sant Socors hi visiten metges, que atenen pacients, els quals tenen malalties.

1.2 Botiga Segle22

A la botiga informàtica Segle22 hi venen productes, els quals tenen un codi de barres i un preu associat. A la botiga hi despatxen 2 empleats, els quals tenen DNI i nom. La botiga també disposa de proveïdors.

1.3 Missatgeria Corre-si-pots

En l'empresa de missatgeria Corre-si-pots hi ha dos tipus de treballadors: missatgers i administratius. Els missatgers tenen motos associades, i els administratius, ordinadors. Els administratius reben els paquets dels clients i els donen als missatgers associats a la zona on va destinat el paquet. Els missatgers agafen una moto i porten el paquet al destinatari.

2. Atributs

Vegeu l'apartat 2.2 Atributs dels apunts.

L'objectiu d'esta activitat és identificar els atributs de les entitats seleccionades en diverses situacions del món real. Trobeu, en els enunciats següents, els atributs de cada entitat del model.

2.1 Hospital Sant Socors

A l'hospital de Sant Socors hi visiten metges (que es caracteritzen per un DNI, i tenen nom i cognoms), que atenen pacients (que tenen un codi, nom i cognoms), els quals tenen malalties (que codifiquem amb un nombre i que tenen un nom tècnic i un nom comú).

2.2 Botiga Segle22

A la botiga informàtica Segle22 hi venen productes, els quals tenen un codi de barres i un preu associat. A la botiga hi despatxen 2 empleats, els quals tenen DNI i nom. La botiga també disposa de proveïdors que es caracteritzen per un nom i tenen un número de telèfon.

2.3 Missatgeria Corre-si-pots

En l'empresa de missatgeria Corre-si-pots hi ha dos tipus de treballadors (amb número d'afiliació a la SS, nom i cognoms): missatgers i administratius. Els missatgers tenen motos associades, i els administratius, ordinadors. Els administratius reben els paquets dels clients i els donen als missatgers associats a la zona on va destinat el paquet. Els missatgers agafen una moto i porten el paquet al destinatari. Els paquets tenen un pes associat i una adreça de destinació. Les motos tenen un nombre identificatiu i una cilindrada. El destinatari té un nom i una adreça associats.

3. Relacions

Vegeu l'apartat 2.3 Relacions dels apunts.

L'objectiu d'esta activitat és identificar les interrelacions entre les entitats en diverses situacions del món real. Trobeu, en els enunciats següents, les interrelacions del model.

3.1 Hospital Sant Socors

A l'hospital de Sant Socors hi visiten metges (que es caracteritzen per un DNI i tenen nom i cognoms), que atenen pacients (que tenen un codi, nom i cognoms), els quals tenen malalties (que codifiquem amb un nombre i que tenen un nom tècnic i un nom comú).

3.2 Botiga Segle22

A la botiga informàtica Segle22 hi venen productes, els quals tenen un codi de barres i un preu associat. A la botiga hi despatxen 2 empleats, els quals tenen DNI i nom. La botiga també disposa de proveïdors que es caracteritzen per un nom i tenen un número de telèfon.

3.3 Missatgeria Corre-si-pots

En l'empresa de missatgeria Corre-si-pots hi ha dos tipus de treballadors: missatgers i administratius. Els missatgers tenen motos associades, i els administratius, ordinadors. Els administratius reben els paquets dels clients i els donen als missatgers associats a la zona on va destinat el paquet. Els missatgers agafen una moto i porten el paquet al destinatari. Els paquets tenen un pes associat i una adreça de destinació. Les motos tenen un nombre identificatiu i una cilindrada. El destinatari té un nom i una adreça associats.

4. Disseny complet de diagrames E/R

En estos exercicis cal elaborar el diagrama E/R complet a partir de l'anàlisi de requeriments, integrant entitats, atributs, claus i relacions (amb les seues cardinalitats i atributs). Estan ordenats de més senzill a més complex.

4.1 Escenaris senzills

4.1.1 L'hospital

Representeu, mitjançant un diagrama E/R, l'escenari següent:

A l'hospital de Sant Socors hi visiten metges (que es caracteritzen per un DNI i tenen nom i cognoms), que atenen pacients (que tenen un codi, nom i cognoms), els quals tenen malalties (que codifiquem amb un nombre i que tenen un nom tècnic i un nom comú).

4.1.2 Botiga d'informàtica

Representeu, mitjançant un diagrama E/R, l'escenari següent:

A la botiga informàtica Segle22 hi venen productes, els quals tenen un codi de barres i un preu associat. A la botiga hi despatxen 2 empleats, els quals tenen DNI i nom. La botiga també disposa de proveïdors que es caracteritzen per un nom i tenen un número de telèfon.

4.1.3 Missatgeria Corre-si-pots

Representeu, mitjançant un diagrama E/R, l'escenari següent:

En l'empresa de missatgeria Corre-si-pots hi ha dos tipus de treballadors: missatgers i administratius. Els missatgers tenen motos associades, i els administratius, ordinadors. Els administratius reben els paquets dels clients i els donen als missatgers associats a la zona on va destinat el paquet. Els missatgers agafen una moto i porten el paquet al destinatari. Els paquets tenen un pes associat i una adreça de destinació. Les motos tenen un nombre identificatiu i una cilindrada. El destinatari té un nom i una adreça associats.

4.2 Fragments de sistemes

En estos exercicis es demana dissenyar un xicotet diagrama E/R per a un fragment concret d'un sistema més gran. Es presenten agrupats per cas i ordenats per dificultat creixent.

Pizzeria

4.2.1 Ingredients d'una pizza. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: la cadena de pizzeries té una carta de pizzes on cada pizza conté diversos ingredients.

4.2.2 Ingredients substituïbles. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cada ingredient d'una pizza pot ser substituït per altres ingredients, en cas d'inexistència.

4.2.3 Taules d'una pizzeria. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: en els locals que són de tipus restaurant, hi ha diverses taules. De cada taula cal enregistrar en la nostra base de dades el nombre de cadires.

4.2.4 Motoristes. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: en una pizzeria, cada empleat motorista té associada una moto, però una moto és compartida per diversos motoristes de diversos torns. De les motos volem conéixer la matrícula que les identifica, la cilindrada i la propietat (la pròpia empresa o empresa de lloguer de motos).

4.2.5 Estoc d'ingredients. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: en cada local d'una cadena de pizzeries cal controlar l'estoc de cada ingredient que hi ha en un moment donat, així com l'estoc mínim admissible, per tal que el sistema done l'avís de compra si se supera este mínim.

4.2.6 Comandes de pizzes. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: per cada comanda, en una pizzeria, cal enregistrar les línies que la componen, seguint com a mostra l'exemple següent:

COMANDA 278 2 Pizza margarita 10 €/unitat 1 Pizza americana 12 €/unitat 3 Refrescos 3 €/unitat TOTAL: 41 €

4.2.7 L'empleat del mes. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cal enregistrar en el sistema de bases de dades quin empleat (cambrer) servix cada comanda, en una pizzeria, per tal de poder obtindre a posteriori l'empleat del mes (aquell que ha facturat més).

4.2.8 Fer una reserva en una pizzeria. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: en els locals de tipus restaurant s'admeten reserves. Llavors caldrà enregistrar el DNI i el telèfon de la persona que fa la reserva, el nombre de persones i la data i hora de la reserva, a més de la taula que se'ls assignarà en el moment de fer la reserva.

Fórmula 1

4.2.9 Neumàtics d'una escuderia de F1. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cada escuderia de F1 fa servir neumàtics d'una sola marca, però evidentment cadascuna de les marques pot subministrar neumàtics a més d'una escuderia.

4.2.10 Països dels circuits de F1. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cada circuit de F1 està en un país concret, però un mateix país pot tindre més d'un circuit (per exemple, a Espanya tenim Montmeló i València).

4.2.11 Circuits d'un gran premi de F1. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cada Gran Premi de F1 té lloc en un circuit concret. Cal saber el nombre de voltes a completar per tal d'acabar cada Gran Premi, així com la data en què este tindrà lloc.

4.2.12 Entrenaments de F1. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cal conservar el millor temps aconseguit per cada pilot als entrenaments oficials de cada Gran Premi de F1.

4.2.13 Monoplaces d'una escuderia de F1. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cada escuderia té 2 monoplaces (identificats per un número) per a participar en el campionat. Els monoplaces d'una mateixa escuderia poden anar equipats amb un motor diferent.

4.2.14 Posició i temps en la F1. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cal guardar la posició en què queden els pilots a cada Gran Premi de F1, així com el temps total transcorregut des de l'eixida fins a l'arribada a la meta.

4.2.15 Pilots de F1 incompatibles. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: el sistema ha de registrar quins pilots (provadors i «amb seient») són incompatibles entre si, per tal de no fer-los coincidir en una mateixa escuderia. Cal qualificar este grau d'incompatibilitat com a «greu», «mitjà» o «lleu».

La Vuelta

4.2.16 Etapes de La Vuelta. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: les etapes de La Vuelta s'identifiquen per un número correlatiu, a comptar a partir de l'1, que com és lògic s'associa a la primera etapa; a continuació, el 2 s'associa a la segona, i així successivament fins a l'última. Cada etapa comença en una localitat i acaba en una altra.

4.2.17 Ports de muntanya en les etapes de La Vuelta. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cada etapa de La Vuelta pot incloure un o més ports de muntanya (o cap), però cada port només pot estar inclòs dins d'una etapa.

4.2.18 Províncies en les etapes de La Vuelta. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cada etapa de La Vuelta passa pel territori d'una o més províncies, però per una mateixa província pot passar més d'una etapa (o cap). Cal registrar el total de km de cada etapa que travessen cada província. Per exemple, una etapa podria travessar 35 km de la província de Barcelona i 47 de la de Tarragona.

4.2.19 Puntuació en els ports de muntanya de La Vuelta. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: els ports de muntanya s'identifiquen pel seu topònim i arriben a una alçada màxima determinada per damunt del nivell del mar. Els ports es classifiquen en quatre categories (especial, 1a, 2a i 3a). Cal dissenyar un sistema per tal d'emmagatzemar els punts que poden assolir els ciclistes segons la posició en què arriben a cada port, segons es detalla a continuació (només amb la finalitat de millorar la comprensió de la funcionalitat requerida).

Ports de categoria especial:

Posició	Punts
1r	12
2n	8
3r	6
4t	5
5é	4
6é	3
7é	2
8é	1

Ports de primera categoria:

Posició	Punts
1r	5
2n	3
3r	1

Ports de segona categoria:

Posició	Punts
1r	8
2n	6
3r	4
4t	2
5é	1

Ports de tercera categoria:

Posició	Punts
1r	3
2n	2

4.2.20 Maillot dels ciclistes en les etapes de La Vuelta. Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: la nostra BD ha de registrar quin ciclista porta cada maillot (general, muntanya, etc.) a cada etapa de La Vuelta. Cada maillot s'identifica mitjançant un codi i és d'un color determinat. Els ciclistes s'identifiquen per un dorsal, i en la BD ha de constar el seu nom i la seua data de naixement.

4.3 Casos complets

Escenaris més complexos que cal modelitzar íntegrament.

4.3.1 Cadena editorial

Tenim esta informació sobre una cadena editorial:

L'editorial té diverses sucursals, amb el seu domicili, telèfon i un codi de sucursal.
Cada sucursal té diversos empleats, dels quals tindrem el seu nom, cognoms, NIF i telèfon. Un empleat treballa en una única sucursal.
En cada sucursal es publiquen diverses revistes, de les quals emmagatzemarem el títol, el número de registre, la periodicitat i el tipus.
Una revista pot ser publicada per diverses sucursals.
L'editorial té periodistes (que no treballen en les sucursals) que poden escriure articles per a diverses revistes. N'emmagatzemarem les mateixes dades que per als empleats, afegint-hi la seua especialitat.
També cal guardar les seccions fixes que té cada revista, que consten d'un títol i una extensió.
Per a cada revista, emmagatzemarem informació de cada exemplar, que inclourà la data, el nombre de pàgines i el nombre d'exemplars venuts.

4.3.2 Empresa de material informàtic

Hem de dissenyar una base de dades per a una empresa de material informàtic, de la qual tenim esta informació:

Un equip consta de diversos components. Poden ser necessaris diversos components del mateix tipus per a muntar un equip, per la qual cosa caldrà emmagatzemar la quantitat de components que es necessiten en cada cas.
Un client pot comprar equips complets o components solts. Caldrà emmagatzemar la quantitat d'equips o la quantitat de components de cada tipus que compra cada client. També caldrà guardar la data de la compra.
Cal tindre en compte que un mateix client pot comprar el mateix equip o el mateix component en dates diferents. El disseny de la base de dades ha de permetre emmagatzemar un històric amb totes les dates i les quantitats d'equips o components que ha comprat.
Cada equip està etiquetat amb un codi d'equip, una descripció, un preu i l'estoc disponible.
Cada component està etiquetat amb un codi de component, una descripció, un preu i l'estoc disponible.
Les dades que emmagatzemem dels clients són el NIF, nom, cognoms, domicili, ciutat, província i telèfon.
Les dades que emmagatzemem dels empleats són el NIF, nom, cognoms i la secció on treballa.
Un empleat treballa en una única secció.
Una secció s'identifica per un id i un nom de secció.
En cada compra feta per un client intervé un empleat, i caldrà guardar quin empleat és el que ha atés cada client per a cadascuna de les compres.

4.3.3 Agència de viatges

Hem de dissenyar una base de dades per a gestionar les reserves d'hotels i vols que fan els clients d'una agència de viatges:

L'agència de viatges està composta per un conjunt de sucursals. Cada sucursal està definida per l'identificador de sucursal, l'adreça, la ciutat, la província i el telèfon.
Un client pot contractar vols i estades en hotels a través d'alguna de les sucursals que té l'agència de viatges.
Cada vol està definit per un identificador, la data/hora d'eixida, la data/hora d'arribada, l'origen, la destinació i el nombre de places totals.
Cada hotel està definit per l'identificador de l'hotel, el nom, l'adreça, la ciutat, la província, el telèfon i el nombre d'estrelles.
La informació que es vol emmagatzemar per a cada client és un NIF, nom, cognoms, telèfon i correu electrònic.

També caldrà tindre en compte la informació següent:

A l'agència de viatges li interessa conéixer a través de quina sucursal ha contractat cada client els serveis de vol i allotjament.
A l'hora de reservar un vol, el client pot triar qualsevol dels vols que oferix l'agència i en quina classe (turista o primera) vol viatjar.
El client es pot allotjar en qualsevol dels hotels que oferix l'agència, i triar el règim d'allotjament (mitja pensió o pensió completa). És significativa la data d'entrada i la d'eixida.

4.3.4 Exàmens

Els professors del mòdul de Bases de Dades decideixen crear una base de dades que continga la informació dels resultats de les proves fetes pels alumnes:

Els alumnes estan definits per un identificador únic, el NIF, el nom, els cognoms i el grup al qual assisteixen a classe. Els grups s'identifiquen amb una lletra majúscula que pot estar entre la A i la Z.
Estos alumnes fan dos tipus de proves al llarg del curs acadèmic:
Exàmens teòrics. Cada alumne en fa diversos al llarg del curs i es defineixen per un identificador únic, un títol, el nombre de preguntes i la data de realització (serà la mateixa per a tots els alumnes que fan el mateix examen). Caldrà emmagatzemar la nota de cada alumne per examen.
Pràctiques. Es fa un nombre indeterminat de pràctiques durant el curs acadèmic. Es defineixen per un identificador, un títol i el grau de dificultat. Els graus de dificultat possibles que poden aparéixer són: Baixa, Mitjana i Alta. En este cas, els alumnes poden examinar-se de qualsevol pràctica quan ho desitgen, i cal emmagatzemar la data i la nota obtinguda.
Dels professors emmagatzemarem un identificador, el NIF, el nom i els cognoms.
Ens interessa saber quin professor o professors han participat en el disseny d'una pràctica. Cal tindre en compte que en el disseny d'una pràctica pot col·laborar més d'un professor i que un professor pot dissenyar més d'una pràctica. També interessa emmagatzemar la data en què cada professor ha participat en el disseny de la pràctica. En el cas que un professor participe en el disseny d'una mateixa pràctica en dates distintes, només guardarem l'última data en què va participar-hi.
Els exàmens teòrics són dissenyats per un sol professor, i un professor pot dissenyar diversos exàmens teòrics al llarg del curs.

4.3.5 Concessionari d'automòbils

Un concessionari d'automòbils vol informatitzar la seua gestió de vendes de vehicles. En particular, es vol tindre emmagatzemada la informació referent als clients que compren en el concessionari, els vehicles venuts, així com els venedors que fan les distintes vendes. Per a això es tindrà en compte que:

Hi ha diferents marques d'automòbils; per a cada marca s'emmagatzema un identificador únic i un nom. Per exemple, poden existir les marques Audi, BMW, Volkswagen, etc.
Una marca pot tindre molts models diferents, però un model només pot pertànyer a una marca. De cada model s'emmagatzema un identificador únic i un nom. Per exemple, per a la marca Audi podem tindre els models A1, A3, A4, etc.
Per a cada model poden existir versions diferents. De cada versió s'emmagatzema un identificador únic, un nom de versió, la potència, un preu base i el tipus de combustible, que pot ser gasolina o dièsel. Per exemple, per a la marca Audi, model A3, poden existir les versions AUDI A3 1.0 TFSI 85 kW (116 CV), AUDI A3 1.6 TDI 85 kW (116 CV), etc.
Cada versió disposarà d'uns extres addicionals (aire condicionat, pintura metal·litzada, etc.). Els extres estan definits per un identificador, un nom i una descripció. Cal tindre en compte que un extra pot ser comú a diverses versions, i que només varia el preu en cada cas.
Quant als clients, la informació d'interés és el nom, els cognoms, el NIF, l'adreça i el telèfon, igual que per als venedors.
Els clients poden cedir el seu cotxe usat en comprar un vehicle nou. El cotxe usat vindrà definit per la marca, el model, la matrícula i el preu de taxació. És important conéixer la data en què el client fa esta cessió.
Es vol saber quin venedor ha venut quin model a quin client, així com la data de la venda i la matrícula del vehicle nou.

4.3.6 Companyia d'assegurances (diagrama E/R)

Representeu, mitjançant un diagrama E/R, l'escenari següent:

Una companyia d'assegurances vol informatitzar els seus processos, que actualment encara té en format paper.
La companyia té clients, dels quals té una fitxa amb el DNI, nom i cognoms, adreça, telèfon de casa, telèfon mòbil i telèfon de la feina.
La companyia ven pòlisses d'assegurança. Cada pòlissa té un número de pòlissa, és d'un tipus (vida, automòbil o llar), té unes característiques particulars associades, està associada a un client, té un preu i un tipus de pagament (mensual, semestral o anual), i té associada una data de contractació, una data d'inici de vigència i una data de final de vigència.
La companyia té moltes sucursals. Les sucursals són de dos tipus: sucursal principal d'àmbit provincial i sucursals dependents de la provincial.
Les sucursals tenen un cap de sucursal i diversos venedors. Un cap de sucursal pot ser cap de diverses sucursals dependents, però no de diverses sucursals principals. Un venedor està associat a una única sucursal.
Tenim una fitxa dels caps de sucursal i dels venedors en què consta el DNI, nom i cognoms, número de compte en què reben la nòmina, adreça, telèfon mòbil i telèfon fix de casa.
També volem tindre registrades les pòlisses que ven cada venedor, i les pòlisses que cada sucursal té associades.

4.4 Casos avançats

Escenaris complets amb restriccions d'integritat, històrics o estructures recursives.

4.4.1 Companyia d'assegurances (cas pràctic)

Variant del cas anterior centrada a identificar entitats, atributs, claus i interrelacions.

Feu una llista de les entitats, amb els seus atributs i claus, i de les interrelacions, amb les característiques associades, de l'escenari següent que es vol modelitzar:

Una companyia d'assegurances vol informatitzar els seus processos, que actualment encara té en format paper.
La companyia té clients, dels quals té una fitxa amb el DNI, nom i cognoms, adreça, telèfon de casa, telèfon mòbil i telèfon de la feina.
La companyia ven pòlisses d'assegurança. Cada pòlissa té un número de pòlissa, és d'un tipus (vida, automòbil o llar), té unes característiques particulars associades, està associada a un client, té un preu i un tipus de pagament (mensual, semestral o anual), i té associada una data de contractació, una data d'inici de vigència i una data de final de vigència.
La companyia té moltes sucursals. Les sucursals són de dos tipus: sucursal principal d'àmbit provincial i sucursals dependents de la provincial. Hi ha sucursals que depenen d'altres.
Les sucursals tenen un cap de sucursal i diversos venedors. Un cap de sucursal, que és també un venedor, pot ser cap de diverses sucursals dependents, però no de diverses sucursals principals. Un venedor està associat a una única sucursal.
Tenim una fitxa dels caps de sucursal i dels venedors en què consta el DNI, nom i cognoms, número de compte en què reben la nòmina, adreça, telèfon mòbil i telèfon fix de casa.
També volem tindre registrades les pòlisses que ven cada venedor, i les pòlisses que cada sucursal té associades.

4.4.2 Lacasaperlateulada S.L.

La immobiliària Lacasaperlateulada S.L. ens ha explicat que el seu sistema d'informació ha d'incloure les dades de tots els habitatges que gestiona.

De cada habitatge cal saber-ne el tipus (pis, àtic, casa aïllada, casa, loft, local comercial, magatzem, etc.), l'adreça completa (tipus de via —que pot ser carrer, avinguda, rambla, carretera, ronda, etc.—, nom de la via, número, bloc, pis, porta, codi postal, població, municipi, província, país), les característiques de l'habitatge (número d'habitacions, número de banys, si té o no balcó o terrassa, si inclou o no plaça d'aparcament, si té o no traster, si té o no safareig, si té o no pati, si disposa de calefacció i/o aire condicionat i d'altres característiques que puguen ser interessants) i el preu de venda o de lloguer mensual. També cal enregistrar si l'habitatge està destinat al lloguer o a la compra i la referència al seu propietari (que suposarem únic per cada habitatge).

A cada habitatge cal associar-li les dades de la persona de contacte que l'ofereix en lloguer o per vendre.

Dels propietaris i de les persones de contacte cal tindre'n la informació següent: NIF, nom i cognoms, telèfon de contacte i adreça de correu electrònic de contacte.

En la base de dades es registraran, també, les dades dels comercials de la immobiliària, en concret: el seu NIF, nom i cognoms, telèfon mòbil proporcionat per l'empresa, telèfons (almenys 1) particulars, adreça de correu electrònic, adreça postal completa i número de compte per a rebre les nòmines.

També cal emmagatzemar les dades dels clients que visiten els habitatges. Així doncs, caldrà demanar-los les dades següents: NIF, nom, cognoms, adreça, telèfons (almenys un) de contacte i adreça de correu electrònic.

De cada client, caldrà saber quins habitatges ha visitat, en quina data i a través de quin comercial.

De cada habitatge que s'ha venut o llogat, cal saber per part de quin client, a través de quin comercial i en quina data.

La immobiliària també desitja guardar la informació de les nòmines dels seus comercials. En concret, cal guardar la informació següent: nom, cognoms i NIF del comercial, data de pagament, compte de pagament i totalitat de l'import abonat. A més, cal enregistrar desglossadament l'import de la part de la nòmina que correspon al sou base i dels diversos plus que puga generar el comercial (productivitat, premis, etc.).

Detecteu el conjunt d'entitats i els seus atributs corresponents del model Entitat-Relació (E/R).
Anomeneu el conjunt d'interrelacions entre les entitats, així com les seues cardinalitats i els atributs associats, si en tenen.

4.4.3 Geografia

Crear un disseny entitat-relació que permeta emmagatzemar dades geogràfiques referides a Espanya:

S'emmagatzemarà el nom i la població de cada localitat, juntament amb les dades de la província a la qual pertany la localitat: el seu nom, la seua població i la seua superfície.
Necessitem també conéixer les dades de cada comunitat autònoma: nom, població i superfície, i per descomptat les localitats i províncies de la mateixa.
Per a identificar la província s'usaran els dos primers dígits del codi postal. És a dir, 34 serà el codi de Palència i 28 el de Madrid.
Necessitem saber quina localitat és la capital de cada província i quines ho són de cada comunitat.

4.4.4 Magatzem v1

Es tracta de crear una base de dades sobre un magatzem de peces, de manera que:

Cada peça s'identifica amb dues lletres (tipus, per exemple TU=rosca) i un número (model, per exemple 6).
Emmagatzemem un atribut que permet saber la descripció de cada tipus de peça. És a dir, el tipus TU tindrà la descripció «rosca».
Necessitem conéixer el preu al qual venem cada peça.
A més, hi ha peces que es componen d'altres peces; per exemple, una porta es compon d'una fulla de fusta, una frontissa i un pany. Fins i tot una peça pot estar composta d'altres peces que al seu torn poden estar compostes per unes altres, i així successivament.
Tenim una sèrie de magatzems dels quals guardem el seu número, descripció, direcció i el nom de cada prestatgeria del magatzem. Cada prestatgeria s'identifica per tres lletres.
Necessitarem saber la quantitat de peces que tenim en cada magatzem i saber en quines prestatgeries estan les peces buscades.

4.4.5 Biblioteca v2

Es tracta de crear una base de dades sobre el funcionament d'una biblioteca:

Emmagatzemarem el DNI, nom, cognoms, codi de soci, adreça i telèfons (poden ser varis, però almenys un).
La biblioteca presta llibres. De tots ells s'emmagatzema un codi d'article diferent per a cada peça a la biblioteca. És a dir, si tenim tres llibres del Quixot, els tres tindran un número d'article diferent.
A més, emmagatzemem el nom de cada article, l'any en què es va fer l'obra (siga del tipus que siga), un resum de l'obra i les dades dels autors d'esta. Es considera autor del llibre l'escriptor. Però de tots ells es guarda la mateixa informació: nom i país.
Dels llibres, a més, es guarda el nombre de pàgines.
Anotem si un article concret està deteriorat i un comentari sobre la possible deterioració.
Quan es presta un llibre, s'anota la data en la qual es lloga i la data límit per a retornar-lo. Quan el soci el retorna, s'anota la data de devolució.
No hi ha topall sobre el nombre de llibres que pot prestar-se a un soci, i fins i tot el soci podria emportar-se diverses vegades el mateix article en diferents préstecs.

4.4.6 Organigrama

Crear l'esquema entitat-relació que represente l'organigrama d'una empresa, de manera que:

Apareguen les dades de tots els empleats i empleades: DNI, número de seguretat social, codi de treballador, nom, cognoms, adreça, telèfon i departament en el qual treballen, indicat pel seu codi i nom.
També cal tindre en compte que cada treballador pot tindre un responsable (que en realitat és un altre treballador).
Els departaments posseïxen un únic coordinador del mateix.
Necessitem emmagatzemar la categoria professional dels treballadors i treballadores, tenint en compte que la categoria a vegades canvia en canviar el contracte. Dels contractes s'emmagatzema la data d'inici del mateix i la data final (un contracte en vigor tindrà com a data final el valor nul).
També controlarem les nòmines que ha rebut el treballador, de les quals sabem la data, el salari, a quin treballador van dirigides i la categoria d'este.

4.4.7 L'empresa MP3

Els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Aplicacions Informàtiques han decidit muntar una empresa de fabricació i venda de material d'oficina i, com que tenen companys que ja han acabat el cicle, els encarreguen la informatització del departament comercial d'esta empresa. Els requisits són els que es relaten tot seguit.

El departament comercial de qualsevol empresa tracta bàsicament amb els dos tipus de dades següents: clients i productes. La nova empresa no és un cas especial i, per tant, interessa tindre constància dels clients de l'empresa i dels productes que es comercialitzen. Dels clients interessa conéixer la raó social¹, els cognoms i el nom de la persona de contacte, l'adreça, el codi postal, la ciutat i la província. A més, l'empresa assigna un codi de client que l'identificarà i que serà únic. Els productes també estan codificats, i n'interessa una breu descripció i el cost unitari.

Esta empresa ha decidit que, per a poder donar a conéixer els seus productes, necessita tindre una plantilla de venedors que es desplacen a la recerca de clients i de comandes. Els venedors estan codificats i interessa tindre constància del seu nom, cognoms, la data d'alta, el salari, la comissió que li correspon i la ciutat i província de residència. La majoria dels venedors tenen un supervisor que alhora també és venedor.

Les comandes que es van produint passen a formar part de la cartera de l'empresa amb un codi que es va assignant a mesura que es reben. A més, d'estes comandes interessa tindre constància de la data de la comanda, el client, el venedor corresponent, els productes que la integren i la quantitat de cadascun. I cal tindre constància de si ja s'ha enviat cada comanda o no.

A este efecte, cal considerar que una comanda pot estar formada per productes diferents i pot ser que productes diferents se servisquen en dates diferents. Tanmateix, no és possible que quantitats diferents d'un mateix producte d'una mateixa comanda se servisquen en dates diferents. A més, també interessa saber si ja s'ha facturat o no la comanda, i només es facturarà una comanda (una única factura) quan ja s'hagen enviat tots els productes que la formaven.

El departament comercial d'esta empresa també ha de tindre constància de l'estoc de productes que hi ha en els diferents magatzems de què disposa. Dels magatzems interessa saber la ciutat on estan ubicats, i estan codificats.

Per a acabar, cal recordar que en mobles d'oficina és molt possible que es puguen vendre productes que formen part d'altres productes (per exemple, una butaca es pot vendre sola i també pot formar part d'una oficina). Evidentment, cal tindre constància de quin producte pot formar part d'un altre producte.

Dissenyar el model entitat-relació (CHEN).

¹ És el domicili de l'empresa, que pot coincidir o no amb l'adreça física on està ubicada l'empresa (en cas de tindre més d'una sucursal). És a dir, la seu de l'empresa.

4.4.8 Problema 1 (*): Articles i encàrrecs

Una base de dades per a una xicoteta empresa ha de contindre informació sobre clients, articles i comandes. Fins ara es registren les dades següents en documents diversos:

Per a cada client: número de client (únic), adreces d'enviament (diverses per client), saldo, límit de crèdit (depén del client, però en cap cas no ha de superar els 3.000.000 de pessetes) i descompte.
Per a cada article: número d'article (únic), fàbriques que el distribueixen, existències d'eixe article en cada fàbrica i descripció de l'article.
Per a cada comanda: cada comanda té una capçalera i el cos de la comanda. La capçalera està formada pel número de client, l'adreça d'enviament i la data de la comanda. El cos de la comanda són diverses línies; en cada línia s'especifiquen el número de l'article demanat i la quantitat.

A més, s'ha determinat que cal emmagatzemar la informació de les fàbriques. Tanmateix, atés l'ús de distribuïdors, s'usaran: el número de la fàbrica (únic) i el telèfon de contacte. I es vol saber quants articles (en total) proveïx la fàbrica. També, per informació estratègica, es podria incloure informació de fàbriques alternatives respecte de les que ja fabriquen articles per a esta empresa.

Nota: una adreça s'entendrà com a número, carrer, comuna i ciutat. Una data inclou l'hora.

Es demana fer el diagrama E/R per a la base de dades que represente esta informació.

4.4.9 Problema 2 (*): Sistema de vendes

Us contracten per a fer una BD que permeta donar suport a la gestió d'un sistema de vendes. L'empresa necessita portar un control de proveïdors, clients, productes i vendes.

Un proveïdor té un RUT, nom, adreça, telèfon i pàgina web. Un client també té RUT, nom i adreça, però pot tindre diversos telèfons de contacte. L'adreça s'entén per carrer, número, comuna i ciutat.

Un producte té un id únic, nom, preu actual, estoc i nom del proveïdor. A més, s'organitzen en categories, i cada producte va només en una categoria. Una categoria té id, nom i descripció.

Per raons de comptabilitat, cal registrar la informació de cada venda amb un id, la data, el client, el descompte i l'import final. A més, cal guardar el preu en el moment de la venda, la quantitat venuda i l'import total pel producte.

5. Generalitzacions i especialitzacions

Vegeu l'apartat 3.1 Especialitzacions o generalitzacions dels apunts.

5.1 Identificació de generalitzacions/especialitzacions

L'objectiu d'esta activitat és identificar les generalitzacions i especialitzacions de diverses situacions del món real.

Especifiqueu, si cal, les generalitzacions i especialitzacions dels enunciats següents. Digueu, també, si són disjuntes o encavalcades, totals o parcials:

5.1.1 Hospital Sant Socors. A l'hospital de Sant Socors hi visiten metges (que es caracteritzen per un DNI i tenen nom i cognoms), que atenen pacients (que, atés que són persones, també tenen un DNI, nom i cognoms), els quals tenen malalties (que codifiquem amb un nombre i que tenen un nom tècnic i un nom comú).

5.1.2 Botiga Segle22. A la botiga informàtica Segle22 hi venen productes, els quals tenen un codi de barres i un preu associat. A la botiga hi despatxen 2 empleats, els quals tenen DNI i nom. La botiga també disposa de proveïdors que es caracteritzen per un nom i tenen un número de telèfon.

5.1.3 Missatgeria Corre-si-pots. En l'empresa de missatgeria Corre-si-pots hi ha dos tipus de treballadors (amb número d'afiliació a la SS, nom i cognoms): missatgers i administratius. Els missatgers tenen motos associades, i els administratius, ordinadors. Els administratius reben els paquets dels clients i els donen als missatgers associats a la zona on va destinat el paquet. Els missatgers agafen una moto i porten el paquet al destinatari. Els paquets tenen un pes associat i una adreça de destinació. Les motos tenen un nombre identificatiu i una cilindrada. El destinatari té un nom i una adreça associats.

5.2 Fragments amb generalitzacions

Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per a cadascun dels fragments següents, on apareixen jerarquies de generalització/especialització.

5.2.1 Locals de la cadena de pizzeries

Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: la cadena de pizzeries té locals que poden ser de tipus restaurant, on els clients poden degustar-hi les pizzes in situ, o de tipus «per emportar». Un mateix local pot ser, alhora, restaurant i admetre comandes per emportar. Els locals tenen un identificador i ens interessa la seua adreça i telèfon. Dels restaurants, volem saber les seues capacitats; i dels locals «per emportar», de quantes motos disposen.

5.2.2 Empleats d'una pizzeria

Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: cada local de la pizzeria té assignats diversos empleats, que poden ser: cuiners, cambrers, telefonistes o motoristes. Cal tindre en compte, però, que un empleat pot canviar de rol en un moment donat. Per exemple, un cambrer pot ser telefonista en un moment donat. De tot el personal volem el DNI (que els identifica), el seu nom i el seu telèfon. Dels cuiners, la seua titulació i la feina que realitzen actualment; dels cambrers, el torn actual (matí, vesprada o nit); i dels motoristes, només l'any d'obtenció del carnet de moto.

5.2.3 Empleats de les escuderies de F1

Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: la majoria dels empleats de les escuderies pertany a alguna d'estes 3 categories: enginyers, mecànics i pilots. Els empleats, però, no poden pertànyer simultàniament a més d'una d'elles.

5.2.4 Tipus de pilots de F1

Dissenyeu un xicotet diagrama E/R per al fragment següent del sistema: els pilots, a la F1, poden ser provadors o «amb seient», i en este últim cas cal saber quin monoplaça tenen assignat.

6. Anàlisi de requeriments: entrevistes

Vegeu la fase d'anàlisi de requeriments descrita a l'apartat 1.1 Diagrama de Cicle de Vida d'una BD.

6.1 Entrevista tècnica a una immobiliària

L'objectiu d'esta activitat és fer un breu guió amb possibles qüestions de cara a una entrevista amb un client concret a qui caldrà dissenyar i implementar una base de dades per a la seua empresa.

Dissenyeu un qüestionari per a fer una primera entrevista al gerent d'una immobiliària que permeta obtindre informació sobre les dades que caldria emmagatzemar en la futura base de dades d'esta empresa.

Notes:

No s'han de fer preguntes tècniques del tipus: quines taules vol en la base de dades? quin nom posarem a la base de dades? quins atributs vol en la taula d'habitatges?
No s'han de fer preguntes a nivell de client, com ara: els habitatges tenen ascensor? quin preu tenen?
Les preguntes que es preparen, evidentment, poden anar adaptant-se al llarg de l'entrevista en funció de les respostes, però cal preveure'n unes quantes de bàsiques.

6.2 Entrevista tècnica a una pizzeria

L'objectiu d'esta activitat és fer un breu guió amb possibles qüestions de cara a una entrevista amb un client concret a qui caldrà dissenyar i implementar una base de dades per a la seua empresa.

Dissenyeu un qüestionari per a fer una primera entrevista al gerent d'una pizzeria que permeta obtindre informació sobre les dades que caldria emmagatzemar en la futura base de dades d'esta empresa.

Notes:

No s'han de fer preguntes tècniques del tipus: quines taules vol en la base de dades? quin nom posarem a la base de dades? quins atributs vol en la taula de pizzes?
Tampoc s'han de fer preguntes a nivell de client, com ara: quins ingredients té la pizza margarita? quin preu tenen?
Les preguntes que es preparen, evidentment, poden anar adaptant-se al llarg de l'entrevista en funció de les respostes, però cal preparar-ne algunes que servisquen de base.

6.3 Entrevista tècnica per a dissenyar una BD per a la Fórmula 1

L'objectiu d'esta activitat és fer un breu guió amb possibles qüestions de cara a una entrevista amb un client concret a qui caldrà dissenyar i implementar una base de dades per a la seua organització.

Dissenyeu un qüestionari el més exhaustiu possible per a fer una primera entrevista amb Mr. Moxley, que permeta obtindre informació sobre les dades que caldria emmagatzemar en la futura base de dades de la FIA relativa a la F1. Entre altres coses, penseu que hauríeu de preguntar-li sobre les dades a considerar relatives als resultats de cada Gran Premi, tant pel que fa als entrenaments com pel que fa a la carrera en si.