3. El model E/R extés
3. El model EER
El Model Entitat-Relació Estés (EER) és una ampliació del model E/R per a reflectir altres aspectes de la realitat. Concretament, vorem:
- Especialitzacions (també anomenades generalitzacions)
- Agregacions

3.1 Especialitzacions o generalitzacions
Concepte
Una generalització és una relació de jerarquia entre entitats. L'entitat E és una generalització de E1, E2, ... En si cada ocurrència de cadascuna d'eixes entitats és també una ocurrència de E.

En l'exemple, l'entitat PERSONES és una generalització d'ALUMNES, PROFESSORS i NETEJADORS: cada alumne, professor o netejador ÉS també una persona.
Especialització vs. Generalització
És el mateix concepte, canvia el moment de crear-la:
- Especialització: quan tenim una entitat i li creem entitats filles («de dalt a baix»).
- Generalització: quan tenim diverses entitats i els creem una entitat mare («de baix a dalt»).
Quan especialitzem?
Quan tenim una entitat on algunes ocurrències tenen atributs diferents i/o només algunes ocurrències estan implicades en certa relació. En eixe cas, «abaixarem» els atributs i/o relacions diferents a cada filla.
Quan generalitzem?
Quan tenim 2 o més entitats amb ocurrències que representen el mateix objecte i, a més, comparteixen atributs i/o relacions. En eixe cas, «pujarem» els atributs i/o relacions comuns a la mare.
Tipus d'especialització
L'especialització pot ser de diferents tipus segons dos criteris:
| Criteri | Tipus | Significat |
|---|---|---|
| Cobertura | Total (T) | Totes les ocurrències de la mare estan en alguna filla |
| Parcial (P) | Només algunes ocurrències de la mare estan en les filles | |
| Solapament | Disjunta (D) | Les ocurrències d'una filla NO estan en cap altra filla |
| Superposada (S) | Les ocurrències d'una filla SÍ poden estar en altra filla |
Combinant estos criteris tenim 4 tipus:
a) Total i Disjunta
- Total: tot autor o està viu o està mort → cada AUTOR estarà en VIUS o en MORTS.
- Disjunta: un autor viu no pot estar mort i viceversa → les ocurrències de VIUS no estan en MORTS.

b) Parcial i Disjunta
- Parcial: hi ha persones que no són solteres ni casades (separades, vídues...) → alguna PERSONA pot no estar ni en SOLTERES ni en CASADES.
- Disjunta: una persona soltera no pot estar casada.

c) Parcial i Superposada
- Parcial: hi ha alumnes de batxillerat que no són repetidors → algun ALUMNE pot no estar en DE_CICLES ni en REPETIDORS.
- Superposada: un alumne de cicle pot ser també repetidor.

d) Total i Superposada
- Total: tot autor està viu o mort.
- Superposada: un autor viu (o mort) pot ser també europeu.

Açò NO és una especialització
Un home NO ÉS un matrimoni, ni una dona ÉS un matrimoni. Un matrimoni ESTÀ FORMAT PER un home i una dona. Per tant, MATRIMONIS no pot ser una generalització d'HÒMENS i DONES. Per a este cas usarem l'agregació.

Herència d'atributs
- Tots els atributs de l'entitat genèrica són heretats per les entitats específiques.
- La clau de la mare ho és també de les filles (només cal indicar-la en la mare).
- Una entitat filla pot ser mare d'una altra especialització (jerarquia).
- Poden haver relacions entre les entitats filles o entre una mare i una filla.
Exercicis d'especialització
15. Inventa't diversos escenaris per a buscar exemples de generalitzacions de tots els tipus (Total/Disjunta, Total/Superposada, Parcial/Disjunta, Parcial/Superposada).
16. Fes l'esquema E-R per al següent anàlisi de requeriments:
En un institut volem saber el dni, nom i data de naixement de tots els alumnes. De cada professor cal guardar el seu dni, nom, si és diplomat o llicenciat, i el nom de la carrera que han fet. Del personal de neteja cal guardar dni, nom i torn (matí o vesprada). De les aules cal saber el codi, quants ordinadors hi ha, si té projector i quins professors donen classe en cadascuna (un professor pot impartir en distintes aules).
17. Amplia l'anterior E-R per a afegir: es vol guardar el departament a què pertany cada professor (codi, nom, qui és el cap i qui el secretari — estos dos són professors del departament, i un professor no pot tindre dos càrrecs).
3.2 Agregacions
Concepte
L'agregació és quan una relació entre entitats (junt amb les entitats que la formen) passa a considerar-se una nova entitat més complexa, amb existència independent.

En l'exemple, COTXES és una agregació de XASSÍS i MOTORS relacionats per la relació incorporar. Una ocurrència de COTXES està formada per un xassís i un motor concrets. La relació ha_conduït relaciona PILOTS amb eixa nova entitat COTXES.
Quan fem una agregació?
Creem una agregació quan necessitem relacionar una entitat amb una altra relació. En l'exemple anterior: necessitàvem relacionar PILOTS amb la parella (XASSÍS, MOTORS) → com no podem relacionar directament una entitat amb una relació, creem l'agregació COTXES.
Diferència entre generalització i agregació
| Generalització | Agregació | |
|---|---|---|
| Tipus de relació | Jerarquia: «A és B» | Participació: «A i B formen part de C» |
| Exemple | Un solter és una persona | Un motor i un xassís formen part d'un cotxe |
Exercicis d'agregació
18. En una fàbrica d'Almussafes es fabriquen peces per a la Ford. De cada màquina volem guardar el codi i el nom. Dels operaris: codi i nom. I de cada tipus de peça fabricada, el codi i nom. Volem saber el total d'hores acumulades que cada operari ha treballat en cada màquina, així com quins tipus de peces i en quina quantitat ha fabricat cada operari en cada màquina.
19. Una agència matrimonial vol guardar de cada persona: dni, nom, sexe (m/f), i un històric de la gent a la qual ha emparellat i en quina data. L'empresa disposa d'uns llocs d'encontre (bar tal, biblioteca, jardí...), dels quals vol guardar un codi, adreça, quines parelles s'han citat allí i si els ha anat bé o no.
20. Un estudi de rodatge vol guardar informació dels actors (dni, nom) i de les escenes d'una pel·lícula (codi, lloc, data, hora, descripció). Volem guardar quins actors actuen en quines escenes i si parlen o no. L'estudi també disposa d'un fons d'armari per al vestuari, on té etiquetada cada peça de roba amb un codi identificatiu. De cada peça volem saber el tipus (pantaló, camisa...), color, talla i època. Volem saber quines peces de roba vestirà cada actor en cada escena.