1. Introducció

Una de les dificultats que existixen a l'hora de dissenyar una BD és que el dissenyador ho fa pensant en un SGBD en concret. Açò fa que el disseny estiga influït per qüestions d'implementació, de manera que el disseny és invàlid quan s'implanta la BD en un altre SGBD.

El problema es podria solucionar si el dissenyador fóra capaç de concebre la BD a un nivell superior, abstraient-se de consideracions relatives al SGBD i treballant amb els elements (entitats i relacions) que són rellevants al tema en qüestió.

Amb este propòsit naix el Model Entitat-Relació (Model E-R). L'Entitat-Relació és un model de dades que proporciona elements per a representar la realitat en termes d'entitats, atributs i relacions entre entitats.

Amb aquest model es pretén tindre una visió abstracta de les dades, amb independència de consideracions de tipus físic.

Orige

El Model Entitat-Relació va ser proposat per Peter Chen l'any 1976. La seua aportació fonamental és que proposa un model de dades que permet representar la realitat d'una forma abstracta, sense preocupar-se de com s'implementarà en un SGBD concret.

1.1 Diagrama de Cicle de Vida d'una BD

La vida de tota aplicació informàtica des de que es crea s’anomena “Cicle de vida”, el qual consta de diferents fases que cal seguir, des dos perspectives: l’estàtica (dades) i la dinàmica (programes).

En esta assignatura només vorem la perspectiva estàtica: la de les dades. Vegem gràficament esta part del cicle de vida amb un exemple sobre la gestió d’una biblioteca:

Fase 1: Obtenció de requeriments / Anàlisi de requeriments

Consisteix en investigar quines són les dades que necessita una organització per a poder funcionar i les relacions entre elles. Això s’ha de fer amb entrevistes amb els possibles usuaris, etc.

Fase 2: Anàlisi Conceptual / Disseny Conceptual / Modelització

Consiteix en obtindre un esquema que represente les dades i les seues relacions que s’han obtés en la fase anterior. Este esquema s’anomena Esquema Conceptual. Hi ha moltes formes de fer-lo, però usarem la més coneguda, que és l’esquema Entitat-Relació (E-R). Aquells requeriments que no s’han pogut captar en eixe esquema, els anotarem apart, en el que s’anomena: Restriccions d’Integritat.

Fase 3: Disseny / Disseny lògic / Disseny relacional

Una vegada ja sabem quin SGBD usarem (PostgreSQL, MySQL...), cal traduir l’esquema de la fase anterior en un altre que s’acoste més a la implementació. Este esquema s’anomena Esquema Lògic. Hi ha diverses formes (models) d’obtindre estos esquemes, però usarem el més conegut, que és el Model Relacional (també hi ha el model jeràrquic i model en xarxa). A partir de l’esquema E-R i les Restriccions d’Integritat de la fase anterior obtindrem un Esquema Relacional. Allò que no es puga expressar en eixe esquema ho anotarem en altres Restriccions d’Integritat.

Fase 4: Implementació / Disseny físic

A partir de l’Esquema Relacional i les Restriccions d’Integritat de la fase anterior obtenim l’esquema físic de la BD: les instruccions SQL que permetran crear les estructures on es guardaran les dades que necessita l’organització. Aquelles RI que no es puguen expressar en SQL s’hauran de controlar en la part dels programes.

Fase 5: Manteniment

Una vegada ja està en funcionament la BD en l’organització, al llarg del temps eixiran aspectes a millorar o a adaptar a noves circumstàncies. Este fet farà tornar a alguna de les fases anteriors i continuar amb el cicle de vida.

En este mòdul tractarem l’anàlisi, disseny i implementació de BD (fases 2 a 4).